Plens de buidor

Tots passem moments en la vida en els que sentim que ens falta alguna cosa... una feina, una parella, amics, diners... I de vegades, fins i tot tenint aparentment tot el que volem, seguim sentint una buidor que res ni ningú sembla omplir... Potser hem de canviar de feina? De parella? Aconseguir més amics? Guanyar més diners?... I hem sentit mil vegades que l’autèntica felicitat només és a l’interior, que res de fora ens farà mai feliços, però no tenim ni idea de com accedir a aquesta felicitat, i fins i tot sovint ens costa de creure que existeixi...

I saps per què? Perquè sempre esperem rebre, en lloc de pensar en què podem donar nosaltres... Esperem que l’altre, la feina o els diners ens donin amor, companyia, èxit, comoditats, plaer, diversió... Som incapaços de veure que tot plegat sorgeix només de la creença de que no tenim i ens falta, i de que si donem sense que l’altre ens doni ens quedarem sense o que a canvi perdrem alguna cosa! Si tothom es preocupés més de què pot aportar al seu lloc de treball, què pot fer per les persones que estima, com pot millorar el benestar de la gent que l’envolta sense pensar tant en què en treu ell o ella de tot això, el món seria realment d’una altra manera!

Però fixa’t en la Natura... La Vida sempre dóna! Els animals no es preocupen de què els falta... Es guien pel seu instint per satisfer totes les seves necessitats! Saben en quina època s’han d’aparellar, com construir el seu niu, on i com trobar l’aliment específic per la seva espècie... Qualsevol de les seves necessitats està coberta! No te n’adones que la Natura és la màxima expressió de la Vida? Perquè... què és la Vida sinó la força que procura el creixement i el desenvolupament de qualsevol criatura? Des del moment en què l’òvul i l’esperma dels teus pares es van unir, tu no has fet absolutament res perquè el teu cos creixi!!! No pots controlar els batecs del teu cor, ni la segregació d’enzims que fan que digereixis els aliments! No pots fer créixer els teus cabells ni fer que l’oxigen arribi a la teva sang! Si no confiessis en què això és així cada dia de la teva vida, l’angoixa no et deixaria viure! I doncs? Per què aleshores no confies en què la resta de coses que necessitis també estaran cobertes? Si la Vida pot fer tot això no només en el teu cos, sinó en els cossos de TOTS els éssers que poblem el planeta (per no dir de TOTS els éssers de l’Univers en TOTS els seus plànols d’existència), no creus que de la mateixa manera que cobreix les necessitats del més petit animal també cobrirà les teves???

Aleshores, on és la diferència entre els animals i els humans? Per què sembla que nosaltres hem de lluitar tant per tenir el que necessitem? Doncs perquè a diferència d’ells, no seguim el nostre instint... aquesta “veu” que sap què hem de fer però que sovint no escoltem perquè el que ens diu no ens sembla lògic, o perquè no ens agrada... T’imagines que un ocell que sent la necessitat de fer niu decidís que en lloc de en un niu li agradaria més viure en un cau sota terra? O que en lloc d’amamantar les seves cries, qualsevol femella decidís que han d’espavilar-se soles abans d’hora per trobar aliment? No veus que tot està perfecta i intel·ligentment dissenyat per promoure el creixement i el benestar de cada espècie?

Viure la Vida no és sortir de festa i tenir tot el que volem per passar-ho bé... Viure la Vida és ser una expressió d’aquest flux d’Amor que sempre procura el creixement i el benestar, perquè... què sinó un Amor incommensurable hagués dissenyat i creat un Univers en què tot està pensat perquè la vida sigui el més agradable possible? No et meravella la perfecció del teu cos? Els òrgans més importants són els que estan més protegits; quan et fas una ferida o emmalalteixes s’activen tots els mecanismes de curació; el teu aparell digestiu sap perfectament quins productes assimilar i quins eliminar; i fins i tot les teves celles impedeixen que la suor del front t’entri als ulls!... Les teves mans i cames et permeten fer coses, expressar-te, ballar, crear... No veus la seva perfecció?

I no creus que aquesta Intel·ligència Amorosa que no només actua en el teu cos sinó en TOT l’Univers, no es preocuparà també de donar-te qualsevol altra cosa que necessitis, sigui quina sigui? Confiar en la Vida és això: saber que qualsevol cosa que necessitis estarà coberta... I aquesta és l’única cosa que et donarà pau i que omplirà aquest buit que res més omple...

Només aquesta certesa és la que et permet donar sense esperar res a canvi... Saber que per molt que donis, a tu mai et faltarà...

Perquè la por de donar sempre ve de creure que si dones, tu perds alguna cosa... però quan estàs realment connectat amb la Vida això és absolutament impossible... Només l’ego, que sent i creu que ha de lluitar per tot, que creu que sap millor que ningú què et fa falta i com aconseguir-ho, que té por de perdre el que el fa feliç, és qui t’allunya de la veritable pau i de la felicitat... Tot el que ell et pot donar és absolutament temporal, i sempre en voldrà més, més i més... perquè mai es sentirà satisfet.

Però tu no ets el teu ego. La teva essència és la Vida, la Intel·ligència Amorosa, l’Amor... Energia Universal, Déu... digues-li com vulguis... i sempre et parla a través del teu cor i et guia posant al teu abast precisament el que més necessites... La teva intuïció sempre t’indicarà cap on has d’anar i et donarà senyals (sincronicitats, coincidències, “casualitats”...) que et marcaran el camí que et durà a allò que necessites.

I quan permets que la Vida flueixi a través de tu, donant el que sigui que tu tens per donar, saps que mai et faltarà, perquè en la mateixa mesura que “et buides” d’allò que dones, la Vida s’encarregarà de seguir-te omplint... Potser no rebràs de la mateixa persona a qui donis, però rebràs d’una altra, perquè en l’Univers tot i tots estem connectats... Al cap i a la fi, ja sigui a dins d’una formiga o d’un elefant, en una petita bassa o en tot l’oceà, aquesta Força que dóna Vida i s’expressa com a Vida és la mateixa.

Ja fa temps que es parla de la Llei de l’Atracció i de que pots tenir tot el que vulguis si ho visualitzes, creus i sents que ho tindràs. I sí, és realment així, perquè el que materialitzem en el plànol físic primer s’origina en el plànol mental i emocional (i això ja s’ha demostrat científicament)... Però ara bé... Si senzillament ho utilitzem amb l’objectiu de satisfer els nostres desitjos de “més i més”, no estarem caient de nou en les trampes de l’ego? No hi ha res de “dolent” en voler viure amb més comoditats, sempre i quan siguem conscients que el veritable objectiu de la nostra experiència com a humans no és satisfer els nostres desitjos sinó adonar-nos que cap d’ells ens omplirà si únicament estan enfocats al nostre benefici personal.

Igual que les cèl·lules del nostre cos són individuals però al mateix temps formen part d’òrgans i sistemes destinats a complir una funció pel bon funcionament de tot l’organisme, nosaltres també tenim el nostre paper a dins de la comunitat humana, per contribuir al benestar de tot el conjunt. Quan l’ésser individual decideix “mirar només per ell” sense pensar en el benefici global, succeeix el mateix que quan una cèl·lula cancerosa decideix créixer i multiplicar-se sense respectar els límits de les altres, i no solament deixant de complir amb la seva pròpia funció sinó a més impedint que la realitzin les cèl·lules sanes... fins al punt de causar la mort no només a l’òrgan o al sistema, sinó al cos sencer.

Tots formem part d’ "òrgans" i "sistemes" que contribueixen al funcionament i al benefici de tot l’ "organisme" humà. La família, els amics, els diferents grups als quals pertanyem segons el nostre treball o activitats d'oci... tot són petits "òrgans" dels quals formem part. D'una manera o altra sempre tenim la possibilitat d'aportar alguna cosa bona, encara que sigui a una sola persona! I això sempre revertirà en el benestar comú. Fins i tot els més petits gestos, les més petites mostres d'afecte o amabilitat que promoguin el benestar d'algú se sumaran a la "salut" i el benestar global.

Connectar amb la Vida, amb la Font de Vida, és entrar en el regne dels cels... i aquest només el pots buscar en el teu interior. Hi entres quan te n’adones, sents i comprens que aquesta Vida, aquesta Força sempre actua a dins teu i al teu voltant, que és perfecta i sempre busca l’harmonia i el benestar... I en aquest estat de pau, tranquil·litat i seguretat és on realment pots ser feliç, sabent que tota la resta ve “a més a més”. Un cop l'hagis trobat "a dins" serà quan podràs també viure-hi "a fora".

Només tu decideixes viure en la escassetat quan no escoltes l’impuls del teu cor, que et mou sempre a donar, a estimar...

Paradoxalment, el dia que moris, l’única cosa que t’enduràs serà l’amor que tu hagis donat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

M'encantaria conèixer la teva opinió! Anima't a escriure!
¡Me encantaría conocer tu opinión ¡Anímate a escribir!