El poder del "sí" (versió en català)


En algun moment de la vida tots passem per situacions difícils que ens desperten emocions doloroses de ràbia, tristesa, por, inseguretat... Vivim relacions que ens irriten, separacions, pèrdues de persones estimades o conflictes a la feina, i la nostra reacció natural, aquella que experimentem de forma automàtica, és de rebuig, de ganes que allò s’acabi, de desig que tot canviï i les coses tornin a “estar bé”. Ens passem dies, setmanes, mesos i fins i tot anys dient que una situació no ens agrada, que no la volem, esperant que un dia, per fi, allò desapareixerà de la nostra vida i podrem ser feliços.

Però la nostra existència humana porta implícites les experiències doloroses. Ens fan mal i nosaltres també en fem, tenim desenganys i fracassos, patim malalties i pèrdues irreparables... En lloc de deixar que les nostres emocions flueixin lliurement, sovint ens incomoden i volem que desapareguin. Aleshores, a sobre d’estar vivint una situació difícil hem de fer el sobreesforç de carregar amb la sensació de rebuig que ens genera i amb el pes d’unes emocions que ens desagraden profundament.

Quan desenvolupem la capacitat de dir “sí” a qualsevol circumstància descobrim una llibertat que ens permet viure cada moment amb plena consciència i alhora amb una capacitat d’acceptació que fa que siguem capaços d’experimentar “els mals moments” sense jutjar-los. Aquesta acceptació, però, no vol dir que haguem de mantenir situacions que posen en perill la nostra integritat personal o que ens limiten. Dir “sí” no és estar d’acord amb un comportament perjudicial ni acceptar una creença que impedeix el nostre creixement. És la voluntat honesta i valenta d’estar plenament present en la vida tal i com és. És mantenir un estat de calma que ens permet, quan cal, prendre decisions sobre la nostra vida sense que ho fem moguts per la por. Dir “sí” ens ajuda a qüestionar la nostra manera natural de resistir-nos, de controlar la nostra experiència i ens ajuda a desenvolupar la capacitat de ser presents en tot moment de manera incondicional.

El següent és un exercici que pots fer sempre que et trobis en una d’aquestes situacions doloroses o senzillament per acostumar-te al procediment per quan el necessitis. Pots fer-lo com a meditació o llegir-lo en una estona en que sàpigues que no tindràs interrupcions i podràs reflexionar-hi amb tranquil·litat.

Fes algunes respiracions profundes que t’ajudin a relaxar-te i que et serveixin per estar completament present aquí i ara. Pensa en alguna situació de la teva vida que actualment t’amoïna; una situació difícil que potser et desperta una reacció de ràbia, por, dolor, pena... Deixa que ompli la teva consciencia del tot i observa quina part d’aquesta experiència t’exigeix més esforç. Deixa’t portar fins a notar el que et resulta més difícil d’aquesta situació. Pot ser una relació amb algú que et desperta irritació, dolor o inseguretat, la pèrdua d’una persona estimada, les lluites de poder amb un fill; potser és una malaltia crònica o un comportament del que et penedeixes. Pren-te uns moments per entrar plenament en contacte amb els sentiments que et desperta aquesta situació. De què tens por? Què és el que veritablement és tan dolent? Què pot passar? Què significa per tu i pel teu futur? Pren consciència de les sensacions que et desperta.

Perquè puguis comprovar què succeeix quan rebutges una experiència, quan intentes evitar sentir les dificultats, prova a dir “no” a tot el que estàs experimentant ara. Mentre sents el dolor de la situació, el que no t’agrada, dirigeix mentalment el flux de la paraula “no” als teus sentiments. “No” al caràcter desagradable de la por, de la ràbia, de la vergonya, de la tristesa. Deixa que la paraula “no” porti tota la càrrega de la seva essència, rebutjant i apartant el que estàs experimentant. “No” comunica “Això és dolent”, “Això no està bé”, “No ho vull”, “No m’agrada”. Què sents quan dius “no” a una experiència de la teva vida? Com sents aquesta resistència? Què els passa als teus sentiments dolorosos, a la teva ràbia, la teva por o la teva tristesa quan dius “no”? Què li passa al teu cor? Pots imaginar com serien els propers dies, setmanes o mesos si cada vegada que et trobessis amb aquesta situació diguessis “no”. Què sents de tu mateix/a? T’agrades quan dius “no”?

Ara para i pren-te uns moments per respirar. Torna a pensar en la mateixa situació, fins i tot en la part més difícil, la que més et costa suportar, sentint de què tens por, què no està bé. Aquesta vegada, però, digues “sí” a tot el que sents. Dirigeix la corrent de la paraula “sí” a la teva experiència. Deixa que els teus sentiments s’envoltin de l’essència de la paraula “sí”, no només del seu significat lèxic sinó de l’esperit del “sí”; la seva suavitat, la seva dolçor, la seva acceptació, la seva capacitat de permetre. Pots intentar dir a tot el que sents “Està bé”, “Està bé”, “Això també ho puc incloure en el meu cor”. Qualsevol cosa que sorgeixi, explora què passa quan ho reps amb la tendresa i la obertura del “sí”. Encara que sentis resistència, encara que sentis la influència del “no”, mira què succeeix quan això també ho inclous en el “sí”, en el camp encara més gran del “sí”. “Sí” a la por, “sí” al dolor, “sí” a la tristesa. Potser ara et sents tens/a o inquiet/a. Digues també “sí” a això. Com et sents quan dius “sí”? Sents alguna mena d’alleujament? Sents més espai a la teva ment? Què passa amb la teva incomoditat quan dius “sí”? És més intensa o es dissol? Què li passa al teu cor quan dius “sí”? Imagina que en els propers dies i setmanes, cada vegada que sorgeix aquesta situació, pots parar, sentir què està passant en aquell moment i acollir aquesta experiència amb un “sí”. Ara mateix, mentre aculls tot el que estàs sentint, què sents sobre tu mateix/a i sobre qui ets? Fes-te el propòsit de dir “sí” a qualsevol experiència que sorgeixi. Quan es sent l’acceptació completa en el cor, aquesta es transforma en entrega, en rendició. Rendició a la veritat de qui som. Observa què passa quan el teu cor s’obre per complet a les expressions canviants de la teva vida.

Sens dubte és difícil mantenir aquest estat de “Buda” de manera permanent, però no impossible. Com tot a la vida, requereix pràctica. Tots ens deixem arrossegar pel dia a dia, però si al menys de tant en tant ens regalem aquest petit espai d’acceptació i de calma, sens dubte en notarem els seus efectes i ens ajudarà a recuperar les forces per seguir endavant.

10 comentaris:

  1. hola Dolors, que bonic !!! quin poder te la paraula!!! i si a mes a mes la reforcem amb el " aquí i ahora" prenent consciència del que fem i del que som, com... ens canvia la perspectiva de vida.
    moltes gràcies per les teves paraules, sempre és una plaer llegir els teus articles, em sento alleugerada sabent que cada dia hi ha més consciència per a conseguir una societat millor.
    Joana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per escriure, Joana. Sí, les paraules tenen un gran poder, fins i tot aquelles que no es diuen en veu alta. Una abraçada!

      Elimina
  2. He llegit el comentari pero no l'he interioritzat, però el guardaré per que no se sap mai potser al nesesitaré algun dia . Pero m'ha fet pensar amb un amic que ho pasa molt malament des de la mort de la seva esposa. No porta be ni el dol ni la perdua,miraré de aprofundi per esplicar-li i aixi ajudar-lo. tambe li pasaré la teva adreça. Gràsies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per compartir-ho, Carme. Espero que li resulti d'ajuda al teu amic. Una abraçada!

      Elimina
  3. Aquesta entrada al blog m'arriba en el moment just!!!!
    simplement gràciesmil
    Azahara H

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra molt que et pugui ajudar. Gràcies a tu! Una abraçada.

      Elimina
  4. Gràcies per aquest consell i reflexió precisament ara estic passant un mal moment i sols llegir el teu article i posar-ho en pràctica una estona ja m'he sentit aliviada,profunditzare més.Sembla mentida com un simple exercici et canvia tant la visió de les coses.Molt agraïda
    Pili

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, de vegades les coses més senzilles són les més valuoses. M'alegro que t'hagi ajudat. Veuràs com a mesura que ho facis fins i tot et servirà per situacions tan rutinàries com aguantar una cua en el súper o el soroll que puguin estar fent els veïns! Una abraçada.

      Elimina
  5. Hola Dolors,

    què essencial que és, això que dius, per a viure. Però vull dir viure de debò, que de vegades diem viure a qualsevol cosa! M'agrada com ho expliques, i com parles de l'acceptació completa en el cor. Quines paraules més boniques: acceptació completa en el cor. I què difícil que és d'aconseguir, això! Jo ara passo per un moment de malaltia important, i això ha fet que el procés que ja havia encetat per acostar-me una mica més a mi mateixa s'hagi accelerat. I els teus articles sempre m'aporten una mica més de llum! Moltes gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les teves paraules, Laura, i per compartir obertament el que sents. Estem acostumats a veure les malalties com a un enemic que hem d'eliminar, però quan sabem aprofitar-les són una eina meravellosa per al nostre creixement. He tingut una experiència personal molt directa amb una de les més devasatadores, i el canvi produït va ser tan gran que no puc més que donar GRÀCIES. Una abraçada molt forta.

      Elimina

M'encantaria conèixer la teva opinió! Anima't a escriure!
¡Me encantaría conocer tu opinión ¡Anímate a escribir!