Enganxats a una pantalla

Ja ningú es sorprèn gaire de que els regals més venuts durant el Nadal siguin tota mena d’aparells electrònics amb pantalla i, evidentment, els indispensables videojocs. Fora dels casos amb problemes econòmics veritablement seriosos, hi ha ben poques famílies que no tinguin a casa com a mínim un d’aquests dispositius. El que sí sorprèn encara a molta gent és la gran facilitat amb la que els més petits els maneguen! En alguns casos fins i tot abans de saber  llegir, molts nens i nenes són capaços d’engegar un telèfon mòbil o una vídeoconsola i, en un tres i no res, descobrir tots els detalls del seu funcionament. I com és que els adults sempre hem hagut de passar hores llegint els manuals d’instruccions cada vegada que hem comprat  qualsevol aparell nou?

Sens dubte hi ha moltes opinions diverses sobre la fascinació que causen tots aquests productes en els nens i nenes, que es poden passar hores “enganxats” a un joc sense adonar-se de si és hora de dinar o de si és de dia o de nit. Molts pares i mares ens esforcem per controlar els horaris de joc i per incloure noves activitats en el seu temps de lleure. “Com ho fèiem abans sense mòbil? A què jugàvem en el nostre temps lliure?” Els nostres fills i filles no poden ni imaginar una infantesa com la que nosaltres vam viure, sense Nintendos, PSPs, Wiis, Plays, etc., i ja no parlem amb solament dos canals de televisió!!!

Com sempre, però, potser ens preocupem massa. Si nosaltres tinguéssim la seva edat actualment sens dubte faríem el mateix i ens sentiríem atrets per les mateixes coses! No seria possible que, malgrat tot, aquests “invents” els estiguessin aportant alguna cosa positiva? Jo em quedo veritablement bocabadada quan veig els reflexes que té la meva filla de 9 anys per superar els diferents nivells de qualsevol videojoc! Sense avergonyir-me’n gens ni mica, reconec que a mi em costa moltíssim coordinar els moviments dels dits en els comandaments mentre al mateix temps vigilo els obstacles que apareixen en totes direccions a la pantalla! I no em tinc per una persona negada... Però de què em serveixen uns estudis universitaris, la facilitat pels esports o qualsevol de les que considero les meves qualitats a l’hora de guanyar una partida d’aquestes?

I és que les noves generacions, com ha succeït al llarg de l’evolució humana, han anat desenvolupant nous processos cognitius com a resposta als nous estímuls que reben. D’alguna manera, allò de “sembla que ho portin a la sang” es confirma segons la teoria àmpliament demostrada del biòleg anglès Rupert Sheldrake, que afirma que si en una espècie determinada (mineral, vegetal, animal o humana) un número suficient d’individus adquireix un coneixement específic mitjançant un aprenentatge concret, la resta d’individus de l’espècie es fa més receptiu a aquest coneixement, és a dir, pot adquirir-lo amb molta més facilitat i, fins i tot, de manera espontània. Així, podríem dir que els nens i nenes d’avui dia porten impresa al seu ADN la facilitat d’utilitzar aquesta mena d’aparells!

La bona notícia és que els videojocs (i, en general, la tecnologia i les xarxes socials) no són tan perjudicials com podríem pensar (deixant de banda, és clar, tots aquells que fan referència a qualsevol tipus de violència). Com succeeix amb la majoria de coses, no hi ha res completament “bo” ni completament “dolent”, solament es tracta de trobar l’equilibri... Personalment no sóc cap defensora d’aquesta mena de jocs i he de dir que diàriament m’enfronto a la dificultat de “desenganxar” a les meves filles d’una pantalla o una altra, però crec que els nens i nenes d’avui dia estan desenvolupant determinades habilitats que sens dubte els resultaran útils en àrees de la vida en les que ara potser som incapaços de pensar.

Aprofito per compartir amb tu una entrevista realitzada al programa Redes per Eduard Punset a Marc Prensky, un expert en l’educació del futur. Potser el seu punt de vista ens ajuda a veure les coses des d’una perspectiva més positiva i ens fa perdre la por davant d’aquesta incontrolable “invasió” de la ment dels nostres fills: ‘No me molestes mamá, estoy aprendiendo’.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

M'encantaria conèixer la teva opinió! Anima't a escriure!
¡Me encantaría conocer tu opinión ¡Anímate a escribir!